MISTERIS DEL CASTELL DE GRANERA                      

 

                     Resulta que un dia estant vacances, la meva germana i jo, després d’estudiar, llegir i fer treballs tota la santa tarda, tant que ja se’ns tornaven vermelles les orelles de tant sentir l’avi fent-nos repetir mil vegades les taules de multiplicar, ens vam proposar fer-li una mala passada. 

 

                    No recordo bé qui va ser dels dos el que va fer la proposta d’anar al castell de Granera a veure la posta de sol i un cop allà, esperar que es fes fosc per "estudiar" les estrelles.

 

                    Això de les estrelles ja li va agradar, a l’avi, que és molt afeccionat a l’astronomia, ja que sovint ens explica coses dels planetes, del sistema solar, l´univers que ens envolta i de les possibilitats de vida en altres mons.

 

                    La meva germana, que també és una mica, diguem-ne tremenda, va agafar un llençol a sota el braç i quan l’avi li va demanar per què el volia, ella li contestà que era perquè si feia fred ens poguéssim abrigar.  La cosa va quedar així i no se’n va parlar més.

 

                    Tot  just arribar, vam pujar pel que nosaltres en diem el Camí del Cavallers fins a les parets del  castell i donant-hi la volta vam situar-nos a l’esplanada de roca que hi ha al costat. La posta de sol per darrera les muntanyes de Montserrat era magnífica com una cortina de seda de tots colors. Poc més tard es va començar a fer fosc,  i aviat,  negre nit.

 

                    Mentre l’avi estava encantat mirant  les estrelles,  parlant  tot  sol  de quines eren les unes i les altres, (dic tot sol,  perquè amb la meva germana n’estaven tramant una de bona) vam agafar el llençol ben desplegat i fent- lo volar el vam tirar de ple per sobre del seu cap.

   

                    Quan ell va veure que li venia el llençol volant pels aires i li anava a parar sobre,  es va pensar que era un fantasma, va fer un salt tan gran que va passar per sobre d’un rebrot alzina i va caure de dents al mig d’una argelaga.

 

                   Després es va aixecar d’una revolada, amb els llavis plens d’espines que semblava que tot de cop li hagués crescut barba i bigoti, i sense dir res va marxar corrent i esparverat camps enllà i cridant:   Auxili.... Auxili.... Que m’empaiten els fantasmes del castell i em volen fer presoner.... Auxili... Auxili...

 

                   Mentrestant, nosaltres vèiem com corria esparverat enmig dels camps llaurats, aixecant una polseguera darrera seu, que semblava un ramat de cavalls desbocats.

 

                   Després de riure molta estona i veient que l’avi no tornava, amb tanta foscor, amb les ombres dels arbres que amb el vent es movien d’un costat cap a l’altre i uns crits d’ocell o no sé de què, que es sentien molt a la vora,  vàrem començar a agafar por.

 

 

                   Com que no sabíem ben bé què fer, la meva germana i jo ens vam amagar a sota una mata d’espígol, que per cert, feia molt bona olor. El silenci era total, només algun mussol passava volant de tant en tant pel nostre costat i després la cosa ja es va complicar una mica més, un ramat de ratpenats enorme es va posar a les parets del castell i ens  miraven d’una  manera tan esgarrifosa, que espantats vam tancar els ulls i sense dir-nos res perquè no ens descobrissin, espaordits anàvem esperant que anés passant la negra nit.

 

           Al cap d’una estona vam sentir un altre soroll molt diferent; era com si arribés molta gent pel camí principal, mirant de reüll vam veure com una gran quantitat de cavallers  muntats  dalt dels seus cavalls s’anaven acostant.

 

                       Al davant de tot hi anaven uns soldats ben armats, amb casc i llances, que portaven unes teies enceses per il·luminar el camí per on passaven.

 

                    Entre tots, n’hi havia un que anava per davant, amb el cavall molt ben engalanat i semblava que era el que més manava.

 

                    En  arribar a prop de la porta del castell, tots els ratpenats varen fugir al veure tanta gent i tant d’enrenou i nosaltres,  mentrestant,  quiets a sota l’espígol, molt espaordits.

 

                    Amb una veu que ressonava per tota la vall, aquell cavaller digué: Soldats i deixebles meus, ja feia molt de temps que no visitava les meves possessions per aquestes terres; per fi hi hem arribat, però ai!  del  que  hagi  gosat  acostar-s’hi...  Si trobo algú per aquests contorns que hagi vulnerat casa meva, l’agafaré pel ganyot, l’estrangularé amb les meves pròpies mans, el faré amb samfaina i el donaré per menjar als meus cavalls.... Pobre d’ell, si arreplego algú...

 

                  Les seves paraules ressonaren entre les parets del castell llarga estona, i les sargantanes passaven  esverades davant nostre, espaordides pel que pogués passar.

 

                  Van obrir les portes del castell, que estaven rovellades degut al temps que feia que no s’obrien, passaren tots cap a dins i poc després va fer-se un silenci absolut, en el marc d’aquella nit tan negra.

 

                   Al cap d’una estona sentirem uns esbufecs terribles i uns roncs con si s’acostés un  lleó, vam obrir els ulls poc a poc sense moure’ns ni fer soroll i la gran sorpresa fou que el gran brogit que sentíem eren els roncs que feia l’avi, que com nosaltres, també s’havia adormit.

 

                   L’alegria de tots va ser molt gran, perquè afortunadament, tot plegat havia estat un somni.

 

                  Amb la claror de les estrelles, i la lluna plena darrere nostre, que semblava més brillant que mai, vam anar baixant tranquil·lament, tornant poc a poc cap a casa, mentre allà, al fons, una mica lluny, es començava a veure la resplendor de les primeres llums del poble de Castellterçol.                                                                        

 

                                                                                                                     Josep Girbau Parareda

 

>

 

 

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 23
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...