L’escola, aquella escola.

 

El dilluns encara tenia quelcom de bo, era el regust esvaït del dia anterior. Quarts de nou del matí, una passada d’aigua fresca per la cara, una fregada d’ulls i amb la Enciclopedia Practica, Grado Superior a sota el braç, la carpeta dels deures a mig fer, la camisa mal entaforada i les espardenyes a mig lligar, corrents i depressa cap a l’escola, que es fa tard i això acostumava a tenir càstig.

 

Aquella escola... de partes primes i emblanquinades, que no ens guardaven del fred a l’hivern, ni de la calor a l’estiu, sinó més aviat tot el contrari.

 

¿Que es aritmética?  Aritmética... aritmética es la parte gramatical de la geografía que trata de la ciencia y de la física, multiplicando la base por la altura. Decididament era l’hora d’anar agenollat de cara a la pissarra i de comprovar que el cansament i la mandra s’assemblen com cosins germans, però malgrat tot, els dilluns encara vivíem una mica de les rendes del diumenge.

 

Un banc per seure i un pupitre inclinat, per guardar-hi les llibretes i paperots que no fèiem servir, amb la tapa que s’aixecava cap enlaire, un tinter rodó empotrat a la part superior, que s’omplia cada dilluns amb tinta que difícilment durava tota la setmana, no perquè la gastéssim escrivint massa no, sinó tombat pels cops de colze dels companys de la taula del davant.

 

El dimarts ja començàvem a reaccionar, encara quedava molt per arribar al diumenge i calia agafar-s’ho seriosament, era el dia d’estudiar història, història d’Espanya principalment. Pagina cuatrocientos noventa y siete: El dia veintidós de  Abril de mil cuatro cientos cincuenta y uno, Juan ll de Castilla e Isabel de Portugal, tuvieron una hija que estaba destinada a ser una princesa tan bella i tan buena como las que se describen en los cuentos de hadas. Esta mujer tan piadosa i singular se desposó con Fernando de Aragón. Isabel y Fernando, los Reyes Católicos, limpiaron a España de forajidos, sanearon la justicia, reformaron la agricultura, la industria y el comercio, mantuvieron a raya a los sublevados, unieron todas las regiones en torno al trono y expulsaron a los moros de España y después como premio a tanto esfuerzo, descubrieron un nuevo mundo para la fe y la grandeza de España... etc.

 

Però com que una desgràcia no ve mai sola, a la tarda “dictado” també d’història, es clar. Pagina quinientos ochenta: La España actual, hábil y magistralmente conducida por el Caudillo, Generalísimo Franco, a quien un brillantísimo referéndum consagró jefe del Estado Español, ha hecho frente a las calumnias desatadas por la masonería y el comunismo y progresa rápidamente, aumentando todas sus riquezas y prestigio en el exterior.. etc... etc.

 

Vuit o deu pupitres a un costat, un passadís i una filera igual a l’altra banda, al darrera, al final del passadís, la porta d’entrada, un raconet per deixar les bates quant en teníem, una prestatgeria pels estris de dibuix i treballs manuals i la sortida cap el pati. Cap al davant, sis taules més, més petites, amb cadires baixes on seien els alumnes més jovenets que començaven el “primer curs”.

 

Dimecres, anar fent, el mestre estava més dòcil i nosaltres també. Es veu que un i altres ja ens havíem anat acostumant, era el dia de la química i de la física i això, encara era divertit.

 

Dijous, el dia més alegre de la setmana. Ja començava la baixada cap el diumenge i era el dia que realment valia la pena anar a estudi... res de Gramàtiques, res d’aritmètiques, res d’històries inventades a imatge i semblança d’uns senyors per embotir el tendra cervell de les criatures.  El dijous es dedicava a labors de bon fer, dibuixos, mapes i figures geomètriques, que requerien l’ús del compàs, la capsa de colors, l’arquet de marqueteria, la tinta xinesa i sobre tot llargues estones de pati. Sortíem de l’escola saltant i brincant com cabrits, perquè ja havia passat el pitjor de la setmana.

 

Pel rectangle blau de la finestra, entrava un raig de sol matinal, que dibuixava una pinzellada abstracte de clarors daurades que s’estenien des del terra fins a la paret del altre costat.  Al sostre, un trist enrajolat i unes bigues de fusta mig pollades entre les que es veien les teules i algun forat pel que entrava un raig de llum i també algun esquitx d’aigua el dia que plovia; el terra, senzillament, lliscat amb ciment.

 

Divendres, un dia que pesava més que el plom, per acabar-ho d’arreglar, gramàtica i Formación del Espíritu Nacional i no cal dir res més.  Tant be que ens ho havíem passat el dia abans... però quedava el consol de pensar que era la darrera envestida per arribar al final de setmana.

 

A través dels finestrals, de considerable alçada, vèiem el cel i les boires viatgeres que fluctuaven lentes com mestresses de l’espai, camí de les immensitats lliures i els horitzons llunyans.

 

Des del primer grau al “grado superior” tots a la mateixa classe i un sol mestre, que havia de ser especialista en tots els temes, des de les primeres lletres de l’abecedari fins a les matemàtiques i les profunditats dels secrets de la química i de la física, passant naturalment per la religió, la història sagrada, el Fuero de los Españoles i la Formación del Espíritu Nacional, com si d’un metge de medicina general es tractés , d’aquells que no son especialistes amb res, però que alhora son catedràtics de tot.

 

Dissabte al matí, classe de religió i explicació del Sant Evangeli, amb la corresponent visita del senyor rector, dibuix adient a la pissarra i a copiar-lo a la llibreta s’ha dit.

 

Aquí, voldria reproduir textualment un fragment de l’ultima lliçó de religió, corresponent a l’enciclopèdia de l’època, i que en la pàgina seixanta-cinc diu així España te necesita muchacho, para que puedas servirla con eficacia, fuerte de cuerpo i de alma, para que jamás tengas que bajar la cabeza ante tus jefes y superiores porqué tu conciencia te remuerda. Aprende a obedecer sin discutir, la disciplina es la virtud que más entrañablemente has de incorporar a tu ser, porqué esta virtud encarna las restantes: el entusiasmo, el patriotismo, la confianza, la fe, el optimismo, la esperanza i el fervor.  Finalmente, orgulloso de ser español, asciende a Dios por el camino del imperio, sirviendo i amando a España.

 

Hem dit: Enciclopedia Practica, Grado Superior, edició de l’any 1954, publicada a Madrid, editorial Salvatella, amb censura i autorització eclesiàstica.

 

Era a través dels vidres d’aquells finestrals que tota la classe en pes, com un sol home, al punt horari de les nou, estiràvem el coll i tombàvem la mirada cap el pati, en el moment just que sentíem que algú trepitjava la gravilla. Era el moment solemne de cada matí, en el que la filla del mestre, travessava ràpidament el jardí camí de la seva escola, sense tombar el cap ni poc ni molt, amb la seva gràcil figura, les galtes rosades com la pell del préssec i amb un somriure als llavis, saltant i brincant, es dirigia també cap el seu col·legit, mentre l’aire fresc del matí, suaument i amb delicadesa, pentinava els seus cabells delicats.

 

En aquell precís instant i sempre amb rigorosa puntualitat, el mestre ens posava dempeus, per resar una breu oració i començar altre vegada les tasques del dia.

 

 

                                                                                            Josep Girbau Parareda                                                                                                             

Escribir comentario

Comentarios: 28
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...

  • #24

    Rosita de Tortosa (martes, 25 julio 2017 17:23)

    M'agrada com escrius- No ho deixis per favor.

  • #25

    Manel sw Balaguer (viernes, 04 agosto 2017 12:21)

    M'han agradat els teus textos.Una història inoblidable, molt ben resolta. Se'n podria fer una bona pelicula. Te tots els ingredients necessaris.

  • #26

    Isma de La Roca (sábado, 10 febrero 2018 13:08)

    Interessant la lectura del teus escrits. Tenen molt de "ganxo" per seguir llegint.

  • #27

    Maria de Seva (sábado, 09 marzo 2019 11:15)

    He trobat la teva pàgina per casualitat. M´ha agradat i t'aniré seguint. No deixis déscriure, Ho fas molt be.

  • #28

    Sebastià de Sort (sábado, 06 julio 2019 09:03)

    Molt interessant la teva pàgina
    M'agrada el teu estil d'escriure
    Aniré seguir la pàgina per si hi
    han noves aportacions.
    Et felicito.