EL  MONESTIR  DE  SANTA  MARIA DE L'ESTANY

 

     Com segurament ja haureu experimentat alguna vegada, tornar a repassar les pàgines d’un llibre que us va agradar quan el vareu llegir per primer cop sempre és una experiència interessant i enriquidora.

 

     Avui hem fet quelcom similar, que és senzillament trepitjar de nou les pedres centenàries i carregades d’història del monestir de l’Estany, uns quatre anys després de l’ultima visita que vam fer-hi.

 

     A l’any 1080, s’establí al poble de l’Estany, comarca del Moianès, una minsa comunitat de canonges, seguidors de la Regla de Sant Agustí, que edificaren una estança i una petita església que, amb el temps, fou engrandida, reformada i consagrada l’any 1133 pel bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà.  Amb el curs del temps es van anar construint un seguit d’edificis i la comunitat va anar en augment, adquirint una importància molt rellevant en el nostre país.

 

     Foren moltes les donacions que aconseguiren dels devots i feligresos de la comarca i de llocs no tan propers, i també moltes les deixes piadoses de propietats disseminades arreu.  Diverses parròquies van arribar a dependre del monestir, tal com en deixa constància el mural existent en una de les parets de la plaça.

 

     El 1260 es va acabar de construir el magnífic claustre romànic, tal com el podem admirar actualment, i fou així, el moment de màxima plenitud i esplendor, que durà fins el 1390.

 

     En aquella època, les famílies feudals, propietàries d’un castell, sovint sotmetien els seus béns a un monestir. Això representava pagar un tribut anual, amb espècies o amb diners. Es feia per pietat, per ajudar a la vida del cenobi i sobretot per assegurar-se la protecció, ja que l’abat era superior en l’escala feudal  (tràfic d’influències?)  i així els podia defensar millor i oposar-se a qualsevol intent de domini per part d’algun compte o inclús del rei.

  

     Per aquest motiu, Tedmar Miró i la seva esposa Ermessenda, el 12 d’abril de 1093 donaren l’alt domini del castell de Castellterçol al monestir de l’Estany,  pel qual els canonges cobraven un cens anual que pagaven els senyors, sense que això representés cap altra obligació ni interferència per part del monestir.

 

     Aquest pagament es feia cada any, el dia de Pasqua, i consistia en una mitgera de forment, dos sexters de vi, mesura de Vic, tres bons cabrits, dos pernils, tres xais i 200 ous de gallina.  

 

     A partir però, del 24 de setembre del 1259, segons documents existents, el domini del monestir de l’Estany sobre el castell de Castellterçol i el seu terme, fou total.

 

     Ramon Xetmar, propietari del castell aleshores, vengué al prior de L’Estany,  Guillem de Montoliu, totes les seves propietats i així l’abat del monestir de l’Estany es converteix en senyor del terme de Castellterçol, fins i tot amb el dret de fer justícia i d’aplicar la pena de mort als delinqüents.

 

     Està documentat que la quantitat satisfeta per la compra fou de 20.000 sous de moneda barcelonesa de tern al comptat i de 2.000 sous més anuals de dita moneda, fins el moment de la mort de Ramon Xetmar, en que el monestir esdevindrà propietari absolut i lliure de qualsevol obligació.

 

     Els abats de l’Estany, però, deixaren de ser senyors de Castellterçol el 21 d’agost del 1571, quan ja en plena decadència del monestir, se’ls va tornar a comprar el castell, els drets i el poble per 11.000 lliures que s’havien recollit entre les famílies del poble.

 

      El mateix que havien fet amb el terme de Castellterçol, van fer-ho el 1364 amb el poble de Santa Maria d’Oló, comprant el castell i el poble. Però les arques del monestir no resistiren tan bé la despesa i la comunitat quedà molt endeutada i enemistada amb la gent de Santa Maria d’Oló.

 

     Aquest malestar va provocar que una nit del mes d’agost, de l’any 1395, es reunís un escamot d’homes del poble i anessin a l’Estany, a fer una visita nocturna. Prengueren foc al monestir pels quatre costats, aconseguint un important grau de destrucció.  Això va ser un cop mol dur, en una època en què ja tenien una forta competència per part dels frares del de Sant Benet de Bages, que també havien aconseguit una presència molt important.

 

     A partir d’aleshores va començar la decadència de l’Estany, entre el 1395 i el 1436, molts dels canonges ja vivien fora repartits per les parròquies on tenia influència el monestir, que va quedar reduït a un petit nucli, encarregat de fer el manteniment.

 

      Des del 1466, els abats ja no eren  de la comunitat, sinó persones foranes, que sovint ni tan sols residien a l’Estany, on només quedaren dotze canonges i quinze beneficiaris. Al segle XVI i vivien només quatre canonges i tres beneficiaris.

 

 El cop més dur, però, foren els terratrèmols que van haver-hi la nit del 24 de maig de l’any 1428 i el de 1448 que va enderrocar bona part del claustre, de l’església i del campanar. Es va intentar recuperar el prestigi i el poder adquirit en temps passats, però, no va ser possible i el monestir va quedar tocat de mort.  

 

      Posteriorment, ha estat restaurat i se’n pot visitar l’església, que des de fa més de tres segles és la seu de la parròquia del poble; el claustre que és una joia del romànic català; el campanar, els jardins i diferents dependències de l’antic monestir, que han estat habilitades com a museu.

 

     Un raig de llum matiner traspua entre les columnes del claustre romànic i incideix directament al terra, uns ocells volen de planta en planta en el jardí interior i ho fan molt tranquils, com si estiguessin a casa seva.  El toc de les campanes trenca el silenci per uns instants i ens anuncia que són les deu del matí; mentrestant nosaltres seguim passejant poc a poc, contemplant un a un els capitells i disfrutant de la pau que es respira en aquest lloc amb tanta història, al costat de les tombes d’il·lustres personatges, que fa molts anys que descansen en pau, i ho fem aprofitant que, de moment, nosaltres encara estem vius.

 

 

                                                                     Josep Girbau i Parareda

 

                                                                              Castellterçol    Estiu del 2.015


Escribir comentario

Comentarios: 23
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...