HOSTAL  COBERT DE PUIGCERCÓS                                                                                                                                                                                                            Ja fa molts anys, perquè quan te’n adones de tot fa molt de temps, jo passava un dia al vespre,  segurament per primera vegada,  per la carretera, per cert poc transitada, que va des de Berga a Sant Quirze de Besora.                                                          Era  una  època  en que  les  coses  m’anaven més aviat malament, diguem que pitjor que altres vegades  i  coincidia  amb un canvi de feina.  Feia poc havíem hagut de  tancar  el  taller  de  muntatge  i  fabricació  d’aparells  de televisió que teníem a Castellterçol, degut a la ferotge competència dels productes elaborats en altres països com ara el Japó i la Xina.                                                                                    Recordo que era a principis d’hivern,  ja s’havia fet fosc feia estona,  hi havia boira baixa i a més a més, jo portava un bon constipat. Desitjava arribar a casa aviat, però encara n’era una mica lluny,  Al poble de Borredà,  em van dir que a  tres quilòmetres trobaria una carretera a la dreta que, seguint la riera de Merlès,  em portaria a Prats de Lluçanès,  La Torra d’Oristà,  l’Estany,  Moià i Castellterçol, molt més ràpid que passant  per  Alpens,  Sant  Quirze  de  Besora  i  Vic.      En  arribar  al  desviament, però, vaig  veure  entre  la foscor  i  la boira baixa,  a l’esquerra,  el  lleu resplendor d’unes  llums   esmorteïdes   que   il·luminaven   un  rètol  petit que indicava:  Hostal Cobert de Puigcercós.                                                                                                    Vaig aparcar al costat d’un cotxe  i  a  sota  d’un  arbre,  que  un temps després vaig saber que era un om, dels pocs que en queden a Catalunya, i vaig entrar.               El local era molt  senzill  però  acollidor;  un  petit expositor amb productes com ara pa i embotits  del  país  per   vendre a la clientela,  a sobre el mostrador una espècie de font de marbre,  que  no  recordo  per  què  em van dir que servia i al costat, la barra del bar.   A l’interior a l’esquerra, un menjador en el que, aquell dia, en aquella hora i amb el temps que feia, només hi havia dues persones. Arribar-hi, va ser com trobar la frescor d’un petit oasi enmig del desert.                                                              Va ser aleshores,  que  vaig  conèixer  en Josep i  la Magda,  que durant molts anys, han donat vida  i  han estat l’ànima d’aquest lloc entranyable  en el que per cert,  tots els clients són amics.                                                                                                  Al sortir,  desprès del cafè amb llet i l’aspirina que em va oferir la Magda, el camí cap a casa se’m va fer molt més curt.                                                                    Encara  que  sembli  abans  d’ahir,  almenys  han  passat  vint- i -cinc  anys  des  d'aleshores,  i  durant  aquest  temps  són  moltes  les vegades que hi hem anat la meva dona  i  jo,  a voltes molt sovint i altres no tant,  i  com la majoria de clients, hem fet una bona amistat.                                                                                                      Han passat els anys,  i en Josep i la Magda ens van comentar fa un temps que estava arribant l’hora de jubilar-se i que buscaven algú per traspassar el restaurant.      Nosaltres, encara que volem per ells tot el bé del mon, com altres clients també, ens alegàvem  en  el  fons   que ningú no es decidís ningú a agafar-ho, amb l’egoisme de poder gaudir de tant en tant de la bona cuina i la seva amabilitat i simpatia.              Avui, dia 29 d’agost  de  2015,  hem tingut un pressentiment. I si han trobat algú i ja s’ha  traspassat  durant aquests dos mesos que fa que no hi hem anat?   Total, que a mig matí hem decidit acostar-nos-hi, hem arribat a quarts d’una, molts cotxes,  molta gent i aparentment tot seguia igual que sempre.                                                                  Ha estat la Magda,  però,  la primera que ens ha informat, que demà,  30 d’agost, era l’últim dia, que el local es tancava uns dies per vacances i reformes, i després ja seguirien uns nous inquilins.                                                                              Després de dinar, els desitgem molta sort, una forta abraçada i arreveure.            Una  mica  moixos  en  acostem  de  nou  al cotxe,  aparcat també a l’ombra d’aquell arbre que em va donar la benvinguda  aquella primera vegada,  i  que  restarà  trist, solitari  i  enyorat  de perdre tan bona companyia, com també ens  sentirem els que gaudíem de tant en tant d’un bon àpat i d’una agradable estada.                                    Josep i Magda,  us desitgem molta sort en aquesta nova etapa.                                    Si el passat va quedant cada vegada més  lluny  i  el futur és incert, sempre estem en el millor moment de la vida.    ¡Aprofitem-ho!                                                                                                  Josep Girbau Parareda     Castellterçol,  29 d’agost de 2015 

Escribir comentario

Comentarios: 28
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...

  • #24

    Rosita de Tortosa (martes, 25 julio 2017 17:23)

    M'agrada com escrius- No ho deixis per favor.

  • #25

    Manel sw Balaguer (viernes, 04 agosto 2017 12:21)

    M'han agradat els teus textos.Una història inoblidable, molt ben resolta. Se'n podria fer una bona pelicula. Te tots els ingredients necessaris.

  • #26

    Isma de La Roca (sábado, 10 febrero 2018 13:08)

    Interessant la lectura del teus escrits. Tenen molt de "ganxo" per seguir llegint.

  • #27

    Maria de Seva (sábado, 09 marzo 2019 11:15)

    He trobat la teva pàgina per casualitat. M´ha agradat i t'aniré seguint. No deixis déscriure, Ho fas molt be.

  • #28

    Sebastià de Sort (sábado, 06 julio 2019 09:03)

    Molt interessant la teva pàgina
    M'agrada el teu estil d'escriure
    Aniré seguir la pàgina per si hi
    han noves aportacions.
    Et felicito.