Que en vivim de bé... o no tant... qui sap...

    Cal reconeix-ho, ens ha tocat viure en un moment històric molt important, pràcticament tenim tot el que volem, existeixen tota mena de trastos inútils per facilitar-nos la vida, ja queda poca gent que recordi aquells temps en què es cuinava amb un fogonet de carbó, es rentava la roba a mà i que moltes vegades a l’hivern s’havia de trencar el glaç del safareig, o bé dels brams esgarrifosos en plena nit de la sirena de la fàbrica, quan a quarts de cinc de la matinada, cridava insistentment als treballadors, com si de l’avís d’un bombardeig de la recent acabada guerra es tractés.

 

    Tot ha canviat des d’aleshores, i nosaltres també, res es igual que abans i sense adonar-nos-en han passat molts anys amb molt poc temps.

 

    Però anem a la qüestió, ara afortunadament tot és completament diferent, per tots els mitjans rebem ajuda, especialistes en màrqueting ens estalvien inclús de pensar, tot està previst per la nostra comoditat i benestar, només cal seguir els seus consells i deixar-nos portar, ho trobem tot fet, definitivament mai com ara s’ha viscut tan bé.. o no tant... qui sap...

 

     Qualsevol producte alimentari es ven mitjançant la televisió com si fos un medicament, o va bé per la salut en general, o per tenir un cos com un figurí, per millorar l’ull de poll, o per tot alhora. A la llet només l’hi deixen el color, l’exprimeixen com una llimona, en treuen tot el que és més bo i ens venen la mala llet del "brics", això sí, carregada d’omega tres o de calci, anti-colesterol i descremada, desnatada, i aigualida, per vergonya de les mateixes vaques.

 

     Hem de vestir-nos a l’ultima, i naturalment diferent de l’any passat, així que ja podem llençar tota la roba vella, o millor encara, l’armari sencer, això sí, per sobre de tot, no deixar de comprar i pagar-ho tot amb targeta de crèdit, i així ens semblarà menys car, a sobre pagarem interessos i col·laborarem, diuen, encara que sigui indirectament, en un munt d’activitats culturals, humanitàries i socials, de les que s’encarreguen Caixes i Bancs, que això està molt bé.

 

     Hi havia una època que anar malament de pessetes era un verdader problema però ara, quant hem fet el canvi, anar malament d’euros és 166,386 vegades pitjor.

 

      I així, anem tirant a empentes i rodolons, escanyats com una mona, signant hipoteques que, suposant que tot vagi bé, no sabem quina generació les acabarà de pagar, tot i això, passem pel carrer amb el cap dret i el coll estirat provocant l’enveja dels nostres amics, parents i coneguts, amb un cotxe millor que el seu, vestits a l’ultima moda i deixant un rastre de perfum darrere nostre, perquè puguin ensumar amb ràbia, mentre intentem esquivar la presència del director de la nostra entitat bancària, que passa tranquil passejant el gos i amb un diari esportiu sota el braç, a peu, pel pas de vianants, amb una tranquil·litat desconeguda per la resta de mortals, i que ens té ben lligats i engarjolats, i que per més desgràcia, ens en es completament impossible de divorciar-nos.

 

      Arribats ja a casa, farem els viatges que calgui per llençar les deixalles del dia amb les que, per cert, una família del tercer món faria un banquet i si ens queda una estona lliure, ens asseurem a descansar davant del televisor, de pantalla ultra plana, naturalment, en el sofà amb mecanisme de “relax automàtic”, que hem comprat amb motiu de la Festa Major, aprofitant que, com cada any, el gamarús del meu cunyat vindrà a prendre un cafè.

 

     Res, una ganga, 15% TAE. i 60 €. de comissió d’estudi, sense entrada i a pagar amb trenta mesos de plaç, a partir del gener de l’any que ve, i així, ens relaxem mentre veiem un programa del cor sobre les aventures i desventures d’algun famós, per despertar la nostra enveja, que també som mortals, i aconsellar-nos durant el programa per estar al cas del que hem de comprar, gracies a la beneficiosa pluja d’anuncis, que mig endormiscats, anirem resistint.

 

     Mentre tant, seguirem deixant com a record de la nostra existència, les llosques de cigarreta, l’embolcall metàl·lic d’un flam, una ampolla de cervesa buida, la xapa que fa de tap, i la bossa de plàstic de les patates rosses que acabem de menjar-nos, unes deixalles que si ningú no hi fa res, duraran més que nosaltres i que poden tardar cent anys o més a descompondre’s.

 

     En aquest precís instant, la meva dona em comunica que la rentadora, que em sembla que és l’única peça de la casa que quasi està pagada, no treu l’aigua i diu insistentment que ja és hora que fem un pensament i ella, tan diligent com sempre, em fa saber quin és el model que li agrada, mitjançant un fulletó, que ves a saber per quina casualitat de la vida, li ha arribat a les mans en un moment tan oportú.

 

    Ara que me’n adono, la tauleta de centre, de tant posar-hi els peus a sobre, està completament ratllada, les “bambes" que porto cal canviar-les per unes de noves i al menjador li fa falta una mà de pintura.

 

     Definitivament, demà anirem a comprar una tauleta de centre, unes "bambes", una rentadora nova d’últim model i a veure el pintor.

 

   Al cap i a la fi, que se’n viu de bé... o no tant... qui sap.

 

   Són les set del matí, el xivarri dels qui donen per acabada aquesta nit de Festa Major i que ara se’n van a dormir, m’acaba de despertar, trec el cap per la finestra i respiro una alenada d’aire fresc m’entres un pardal està picotejant tranquil entre les teules de la casa del davant, no tarda ni un instant en arribar-ne un altre, jo diria que no es la primera vegada que es troben, la seva relació sembla del tot cordial. 

 

     El dia es presenta esplèndid, però pel que es veu, aquesta nit inclús ha plogut, una lleugera boirina s’arrossega mandrosa entre els pins del Pujolet i per sobre de la Font del Prat del Pou, llàstima que m’he aixecat amb una mica de migranya, ja passarà, cal reconeixeu, no he dormit gaire bé... he tingut un mal son.

 

                               Josep Girbau         Castellterçol, Festa Major del 2008

Escribir comentario

Comentarios: 23
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...