TU, LA RADIO I NOSALTRES

 

Guions i presentació: Mª Cinta Carrera / Josep Girbau

Selecció musical, control so i efectes especials: Joan Ferrer

Lletra Arial: ell    Lletra cal·ligrafia: ella

Sintonia: Tuyo es mi corazón,  Orquestra de Werner Miller (Disc Alemania espectacular)

Resta de músiques emprades en aquest programa:

Orquestra de Fausto Papeti, Mantovani, concert nº 21 de Mozart  (músiques ambientals)

Músiques  tradicionals austríaques, instrumentals i de conjunts corals tirolesos.

Efectes: Turmenta, esquelles d’un remat de vaques, locutor amb alemany, aplaudiments.

 

 

 

PROGRAMA ESPECIAL  “INSBRUCK

 

      Sintonia

 

      Molt bona tarda a tothom.

 

      Tu, la ràdio i nosaltres, torna a estar aquí, com cada setmana.

 

      Encara que, avui, amb un esquema diferent.

 

      Avui, tal com ho fem de tant en tant, ens apartarem de la fórmula habitual.

 

      Avui si ens voleu acompanyar.... ens en anem de viatge.

 

      I ho fem perquè a tots ens agrada anar de vacances.... tots volem un dia o un altre, deixar el nostre entorn quotidià per recuperar energies pel cos i tranquil·litat per l’esperit.

 

      Uns dies d’esbarjo en un lloc diferent, ens fan tant de be com l’esperada pluja, en els dies mes calorosos de l’estiu.

 

      Després ens dona la sensació de tenir la ment mes clara per afrontar, altre vegada, la vida quotidiana de cada dia.

 

      Deixar el que estem fent habitualment i perdre’s per camins.... paisatges.... o ambients desconeguts i diferents, sempre es una experiència reconfortant.

 

      Es per això, que avui, l’equip d’aquest programa, hem decidit anar de viatge.... unes curtes vacances que només duraran noranta minuts.... cal doncs que les aprofitem al màxim.

 

      Avui l’equip de Tu la ràdio i nosaltres  hem decidit traslladar-nos a una ciutat de centre Europa.... Allà a terres austríaques.... A la capital de la regió del Tirol i ciutat olímpica dues vegades.... situada en una vall envoltada de muntanyes i de paisatges impressionants.... l’aigua es neta i clara.... l’aire, fresc i pur i la gent i la musica senzillament formidables.

 

     Sense pensar-ho dues vegades, com per art de màgia.... imagineu-vos  que en aquests moments, esteu passejant amb nosaltres per la capital del Tirol.... amb una flor d’edelweiss a la solapa i amb un barret tirolès, ens trobem al començament de la Maria Teheresien Strasse, mentre’s una banda de musica popular es va acostant, interpretant una de les melodies tradicionals d’aquesta terra.

 

      No en tingueu cap dubte, si seguiu el joc.... i amb una mica d’imaginació, en aquest moments, ens trobem tots plegats, passejant per Insbruck.

 

SCHENEIDIGE BUAM  Disc Ein Trolerabent (peça 5 de la cara A) enllaçant amb la sintonia.

 

      Insbruck, es una ciutat d’uns cent vint mil habitants, situada en una vall envoltada per les muntanyes dels Alps, que en algun cas arriben a alçades del ordre dels tres mil metres.

 

      Antigament, aquesta ciutat, no era res mes que un petit control de burots, al costat d’un pont sobre el riu Inn, que es el que travessa la ciutat.... També hi havia una petita posada, per acollir els cansats viatgers que passaven, procedents d’Alemanya, des de centre Europa cap al sud.... o sigui.... Itàlia.

 

     Precisament el pont i el riu, donen nom a la ciutat.... doncs Brücke, amb alemany vol dir pont.... aleshores doncs, Innsbruck, pont sobre el riu Inn.

 

      L’any 1.363, els ducs del Tirol, es van quedar sense successió, i tota la regió, i amb ella la ciutat, passaren al domini dels Habsburgs.

 

    L’emperador Maximilià I, va fer construir la meravellosa ciutat antiga, que encara avui dia, es conserva intacta, i l’emperadriu Maria Teresa que estimava molt la ciutat, va fer edificar el Palau de la Cort, tal com encara avui el podem veure, amb el mes pur estil barroc. 

 

PONGAUER OLATER  (Disc Ein Tirolerabend (peça 1 de la cara A)

 

      Josep.... a mi, les ciutats hem cansen.... m’atabalen... m’agraden molt més els espais oberts.... però, aquesta en canvi, l’hi trobo quelcom d’especial.... te una mena d’encant.... no sabria com dir-ho.... té com un gust diferent.

 

    Deu ser perquè aquestes muntanyes que l’envolten l’hi donen aquesta puresa i frescor a l’ambient.... Les musiques, també son diferents.... i la gent que passa, amb el vestit tradicional l’hi donen aquesta nota tant pintoresca... i l’arquitectura dels edificis, també.

 

A JODLER ZUM JUCHZ’N (Disc Ein Tirolerabend (peça 2 de la cara A)

 

    Del que m’adono es de que hi ha molt de turisme... t’has fixat la gran quantitat de gent que es veu per tot arreu?.... I la majoria, no fan cara de ser del país.

 

     I tant que sí.... però, a l’hivern en canvi, hi ha un altre tipus de turisme.... tots els hotels estan plens de gent que busquen la diversió amb els esports de la neu.... l’època mes tranqui-la es a finals d’octubre.... jo he tingut locasió d’estar-hi i de veritat que res sembla el mateix....  Has vist aquell parell de mosses?.... com a mínim deuen ser nòrdiques.... altes....rosses....amb mini faldilla, ben plantades.... i amb uns ulls tant grans.... Nòrdiques, segur.

 

      Mira quina botiga més interessant...... aquí si que tenen coses boniques.... veus quins vestits?.... Saps què?.... mentre’s tu et mires els edificis.... l’arquitectura.... i les turistes.... jo entraré a emprovar-me un vestit.

     

PRAX PLATTLER (Disc Ein Tirolerabend (peça 3 de la cara A)

 

      Si com ho estem fent nosaltres avui, algun dia decidiu visitar Innsbruck, us recomanen el recorregut següent:

 

      Podeu començar per l’estació Central del ferrocarril i des de allà, enfilar cap a la Salurner Strasse, passant per la Land Haus Platz, cap a l’arc de triomf, seguir per la Marien Theresien Satrasse, i contemplar detalladament la columna amb l’imatge de Santa Anna, que es la patrona de la ciutat.

 

     Quant arribeu a la Hergoz Friendrich Strasse, fiqueu-vos per sota de les arcades dels carrers de la ciutat vella i visiteu l’anomenada Torre de la Ciutat i també la casa Helblig i la Goldenes Dach, aquella galeria coberta amb teules daurades, des de òn, la noblesa contemplava els espectacles del carrer que s’organitzaven al seu honor.

 

GRÜAB DI GOTT DIRUDL (Disc Ein Tirolerabend (peça 6 de la cara A)

 

      També us recomanem una visita a l’església parroquial i després, passant per carrer Herren Gasse, visiteu els salons del Palau Imperial de Hofboug i el monument al emperador Maxximilià i les vint i vuit estàtues que l’acompanyen.... ah, i no us oblideu de visitar la preciosa capella de plata.

 

      Si encara us queda temps, també us recomanem una visita al museu d’art popular, que està allà mateix i continuant pel carrer Universitat Satrasse i Silger Gasse, us podeu arribar al museu tradicional i popular del Tirol.... després, tranquil·lament, travessant la Bozner Plaz, amb pocs minuts, un trobareu altre vegada davant mateix de l’estació Central.

 

ZWISCHEN INNSBRUCK UND MITTENWALD (Disc Ein Tirolerabend (peça 2 de la cara B)

 

Aquesta peça, es fon amb una altre musica adequada per “anar, amb parella, a collir floretes al bosc”

 

      Trobo que hem fet molt bé de pujar fins aquí dalt..... la carretera no es gaire bona..... però, valia la pena..... ¡ Quina vista més extraordinària !

 

      Mira.... veus aquell refugis allà dalt d’aquella muntanya, allà al davant?

 

      Si... si... ja els veig.... però, ¿com es fa per pujar-hi?

 

      No rés.... s’agafa la cistella del telefèric, allà baix, a l’altre banda del riu.... i amb poc mes de mitja hora, ja et dalt.

 

      Ah.... ja deia jo.......... Mira allà a la dreta, aquells trampolins deuen ser per fer les competicions d’esquí.... ah, es clar, aquí es van fer els Jocs Olímpics d’hivern l’any 1.964 i el 1.976, si no ho recordo malament.

 

    I allà al fons?.... veus quin pont mes gran que hi ha?.... es el pont d’Europa, diuen que es el més alt....  té uns cent noranta metres d’alçada... més enllà hi ha la frontera amb Itàlia.

 

    Que n’és de bonica la ciutat des de aquí.... no semblava tant gran.... Mira el riu allà baix.... ¡ Però si a l’altre costat hi ha tantes cases com en aquest !  Aquella, deu ser la part mes nova....

 

    I aquella autopista allà a la dreta?  Es la que es la que va des de Munich a Zalzburg..... fixat com es perd entre la boira i les muntanyes....

 

 

Segueix de fons la musica per “anar, amb parella, a collir floretes” (Que sigui molt romàntica)

 

      I cap a l’altre costat ?  mira a l’altre costat   ¡ Quantes muntanyes ! Es clar que aquí n’hi ha tantes de muntanyes.... aquella d’allà a l’esquerra, es l’Aisberg, hi ha un túnel de divuit Kilòmetres que la travessa,  es un dels mes llarg d’Europa, i passa l’autopista que primer porta al principat de Leinstentain i després a França.

 

Puja la mateixa musica i esperar uns moments per crear l’ambient adequat.

 

      S’està bé aquí.... assentadets a l’herba.... mentre’s el sol ja comença anar a la posta.... al mig d’aquests prats tant verds i plens de flors.... de veritat, tot plegat es com un somni.

 

      ¿Qui ho diria que es passen la major part de l’any coberts per la neu?.... ara en canvi.... herba....flors.... i vaques, moltes vaques,  ¡ mira, mira quantes vaques !  Si s’acosten, t’asseguro que marxo corrents.

 

Baixa el nivell de la música i sonen les esquelles de les vaques.

 

    No tinguis por.... algú les deu vigilar... Tranqui-la, mira, ja se’n van.

 

    Menys mal.... ¡ T’asseguro que no hem feien gens de gràcia !

 

LA PASTORELA (versió coral, cançó de muntanya popular alemanya)

 

      Cinta...... Mira quines flors més boniques.... amb un moment te’n he fet un ram.... té, són per tu...... ¿ t’agraden ?

 

      Escolta una cosa.....  Ara que me’n recordo...... Que els hi has dit en aquell parell de sueques m’entres jo m’aprovava el Vestit ?..   Ja t’hi entenies ?

 

      Calla, calla.... no me’n parlis.... Prefereixo que no m’ho recordis.

 

       Tant malament t’han tractat ?  A mi m’ha semblat que teníeu una conversa molt animada....

 

        Mira.... mira quines boires més negres que s’acosten.... aquí per menys de rés esclata una tempesta.

 

       ¿ No m’ho vols dir oi ?.... ja veig que no t’ha sortit tant bé com volies.  Va.... expliquem-ho....

 

Sobre la musica de fons comencen a sentir-se uns trons de la turmenta que s’acosta.

 

       Ja cauen gotes...... va..... no em miris així.... ja t’ho explicaré.... però no vull que me’n parlis mai més.... nòrdiques oi.... si, si nòrdiques..... de Barcelona.

 

      Ja, ja, ja, això si que té gràcia.... de Barcelona.... no et preocupis.... una patinada la pot tenir tothom.

 

Comença a ploure amb intensitat

 

      Ara si que es posa a ploure de veritat.... quines gotes mes grosses que cauen.... correm cap el cotxe.

 

     Uf..... no corris tant.... i agafem de la mà, que amb un de sol que patini, ja n’hi ha prou.

 

     Cinta, saps que diuen... que rectificar es de savis.

 

POPULAR TIROLESA (millor instrumental)

 

      Em sembla que arribem tard.... pel que es veu, aquest espectacle ja fa estona que ha començat.

 

      Es que aquí, amb aquestes coses van més de d’hora.

 

      Mira.... allà hi ha algun espai vuit.... encara podrem seure.

 

      Esperem que acabin de tocar aquesta pesa i procurarem passar.

 

      ¿ Com has dit que se’n deia d’aquest local ?

 

       Hem sembla que se’n diu el Congrés Haus.... ja veus que n’és de gran... aquí deuen haver-hi sales per tot.... conferencies, reunions de negocis i en aquesta sala.... molts espectacles.

 

       Mira que n’és de bonic tot això i que gran es aquesta sala, i tant ben decorada.... n’hi la fusta, n’hi les flors, no les han estalviades per enlloc....

 

        Chisssst.... ja comencen altre vegada.

 

Aplaudiments i la veu del presentador, amb alemany, anunciant una nova actuació.     

 

       ¿ Entens el que diu aquest presentador ?  Jo no en rasco n’hi una.

 

      Que va.... el meu alemany i el seu, no tenen cap punt de coincidència.

 

      Ja m’ho semblava ja....

 

Aplaudiments i segueix la musica

 

       Sort que ens hem col·locat aquí, perquè al bell mig de gent tant ben vestida.... gairebé faríem el ridícul.

 

      Mira que en fa de goig tot això, quin luxe .... 

 

      Ben mirat, aquest espectacle, deu ser una mostra de musica popular.

 

      Deu ser per això que cada peça l’interpreta un grup diferent.

 

      Trobo que ho fan molt bé.... ¿ t’agrada Cinta ?

 

      Ja ho saps.... a mi aquestes coses m’encanten.  Ja hi tornen.... no perden n’hi un minut.

 

       Hem sembla que ja van per acabar.

 

      Es una llàstima no haver arribat una mica abans.

 

      Que hi farem.... un altre dia procurarem ser més puntuals.

 

      Perquè i tornarem a Innsbruck.... ¿ oi que sí ?

 

      Ho intentarem.... ja veuràs com sí.

 

      Musica romàntica de fons

 

      Cinta.... ¿ Que t’ha semblat ? Espectacles com aquest, donen goig de veure.

 

     Hem sembla que hem estat molt de sort d’ensopegar un espectacle tant bonic.... ¿ saps si els fan molt sovint ?

     

     Ara a l’estiu, crec que sí, però nosaltres possiblement tardarem a tornar per Innsbruck.... ens queden tants llocs interessants per visitar....

 

      Josep, ¿ Que et sembla ?  ¿ On podriem anar un altre dia ?

 

      Mira, vols que et digui la veritat, en aquests moments, no ho sé.... comença tu a pensar un lloc que t’agradi.... però no et preocupis, ja veuràs com trobarem un indret adequat.... per altre banda, em sembla que es millor que no parlem de futur, perquè, el futur, sempre és incert, és el present el que ens importa.... i aquesta visita a Innsbruck, l’estem fent en aquest precís moment, te’n adones.

 

Continua una musica romàntica de fons

 

     Si Josep, es clar que m’han adono... però per altra banda també veig que el temps que hem destinat a aquest programa, ja s’acaba i que son als voltants de quarts de nou del vespre i encara que hem sap greu de dir-t’ho, et recordo que això, no es res més que un senzill programa de ràdio.

 

     Sí, també ho sé.... però m’agradaria tant anar a sopar amb tu a algun restaurant típic abans de deixar definitivament aquesta ciutat.... Cinta.... ¿ vols dir que a tu no t’agradaria ?

 

    ¡ I tant que sí !.... m’agradaria molt.... mira Josep, són dos quarts de nou.... es la millor hora per fer-ho.

 

      ¿ No creus que  abans ens caldria acomiadar-nos de tots els oients que ens han estat acompanyant ?

 

     Crec que sí.... ¿ Fem-ho ?

 

De fons, la sintonia del programa

 

     Doncs fem-ho....  Bé amics, fins aquí, un viatge imaginari.... un nou indret i musiques diferents ha estat avui a les antenes de ràdio Castellterçol....

 

     I esperem tornar-hi un altre dia, amb tot l’ambient i el color d’un lloc més o menys conegut per nosaltres.

 

     Amb musiques populars i representatives d’uns paisatges i d’una gent.

 

     Amb un nou guió, que ens permeti conèixer històries i costums diferents....

 

     Però això serà un altre dia, “Tu, la ràdio i nosaltres” s’ha acabat per avui....

 

     Encara que tornarem, dissabte que ve als voltants de les set e la tarda....

 

      I això ho farem amb l’equip de sempre....

 

      A les vies de so i efectes especials.... Joan Ferrer

 

      Al guió i a la presentació: Maria Cinta Carrera i Josep Girbau

 

      Recordeu-ho, dissabte que ve, esteu tots convidats a la mateixa hora, a la sintonia de ràdio Castellterçol.

 

      Una nova cita amb “Tu, la radio i nosaltres.”

 

      Adéu-siau....

 

     Adéu-siau

 

      De fons, continua la sintonia del programa

 

     Cinta....  Ja ens hem acomiadat dels nostres oients i del programa....  Oi que parlàvem de que abans de deixar Innsbruck definitivament, podriem anar a sopar en algun lloc ?....

 

      Si, si,  ¡ ja està decidit !  hem sembla que abans, mestres passejàvem, per aquí a prop he vist un restaurant petitó i molt recollit.... tot passant pel davant, m’ha semblat que era molt caquetó.

 

    No serà aquell que es veu allà al fons ?  a sota d’aquells arcs.... allà baix.... mira,  el veus ?  vull dir aquell de la cantonada.

 

    Doncs hem sembla que sí,  acostem-nos-hi ?........................... Mira que n’és de bonic...  quin lloc més tranquil...  ¡ no en parlem més, ja està dit, entrem-hi !

 

     ¿ Has vist ?  Allà davant i ha una sala de festes.... ¿ Vols dir que després de sopar, no valdria la pena de treu-hi el cap?

 

      No ho sé.... no ho sé.... ja ho veurem.... d’això encara no n’havien parlat.... a tot cas, primer sopem...................  mira quin lloc més bonic.... te l’aspecte de que aquí s’ha de menjar molt bé i aquella taula del fons, sembla que estigui reservada per nosaltres..... Va, entrem-hi.

 

      Si, entrem-hi.... però abans em deixes que et digui una cosa ?

 

      Si, si, digues.

 

      Cinta.... Saps que penso a vegades ?

 

     Ai, no ho sé.... Si no m’ho dius....

 

     Doncs, ja t’ho diré.... a vegades penso................ A vegades penso, que...... a l’hora d’escollir restaurants, tens un gust extraordinari.

    

 

 

      Per donar més credibilitat a l’història, a més de les musiques tradicionals i les que acompanyen de fons el text, cal fer les ambientacions necessàries.

       Sobre tot en els passatges de les vaques, els trons de la turmenta que s’acosta i més forts quant corren cap el cotxe, el soroll de la pluja, els aplaudiments del públic a la sala del congrés Haus i la presentació dels grups per un locutor que naturalment té d’explicar-se amb alemany.

      Nosaltres, les musiques que empràvem en aquesta sèrie de programes, era de la col·lecció particular i de discs que s’havien anat adquirint en viatges per Europa.

      Actualment, si demaneu al Sr. Google:  Radio Innsbruck, obtindreu com a resultat :

 02 Radio Tirol    Radio Alpes Star    Oö Radio Oberrösterreich    Radio Im Besten Alter

 

 A qualsevol, trobareu algun presentador parlant amb alemany i les musiques populars que us agradin

Escribir comentario

Comentarios: 23
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...