TU, LA RADIO I NOSALTRES

 

      Guions de programes de ràdio emesos a Radio Castelltersol

 

     Ràdio Castellterçol  va ser una emissora local, de curta durada, que un grup de joves, aficionats i gent de teatre, vam posar en marxa, amb el suport de l’Ajuntament i especialment amb l’impuls de l’aleshores regidor de cultura, en Pere Carrera.

     Hi col·laborava molta gent i ràpidament vam aconseguir autofinançar-nos mitjançant la publicitat de la majoria d’establiments del poble i també de la comarca, com ara  Moià, Castellcir o Granera, de manera que el manteniment no costava cap diner a l’ajuntament..

     Quant en unes altres eleccions municipals va entrar a governar un altre grup, van voler controlar més a la vora l’emissora i ens van imposar un nou director.

     Als  col·laboradors no ens va semblar bé, l’entesa amb el nou ajuntament no va ser possible, vam plegar en grup i van haver-hi dues manifestacions al poble en favor de la ràdio. Vam ser notícia a tots el diaris  comarcals i algun altre.

     Sigui com vulgui, ens vam quedar sense ràdio, i d’aquella experiència només en queda un record agradable i nostàlgic  pels que vam col·laborar-hi i també pels amables oients que ens escoltaven.

      Hi havia un programa, els dissabtes al vespre, que vam anomenar “Tu, la ràdio i nosaltres” Era una barreja de peces musicals interpretades per grans orquestres i un cantant popular com a protagonista del dia, però cada cinc o sis setmanes, en fèiem un d’especial dedicat a alguna ciutat d’Europa.

      Era com un viatge imaginari a través de la ràdio, per paisatges o indrets més o menys coneguts per nosaltres. Els  acompanyàvem de musiques tradicionals que havíem anat col·leccionant en diferents viatges per Europa, això sí, amb els efectes especials idonis, per crear els ambients necessaris.

      Aquí reproduïm algun d’aquests guions, per si a algú l’interessa portar-los de nou a la ràdio,  nosaltres no hi tindríem cap inconvenient, sinó més aviat tot el contrari.

 

 

Guions i presentació: Mª Cinta Carrera / Josep Girbau

Selecció musical, control so i efectes especials: Joan Ferrer

Lletra Arial: ell     Lletra cal·ligrafia anglesa: ella

Sintonia: Tuyo es mi corazón,  Orquestra de Werner Miller (Disc Alemania espectacular)

Resta de musiques emprades per aquest programa:

James Last, orquestra i cors, Leonard Cohen, Paul Mauriat.

Conjunts tradicionals holandesos.

“No more boleros” per Gerarad Joling

“Dans le port d’Amsterdam” per Jacques Brel

Musiques ambientals, per acompanyar de fons els diàlegs i les pauses.

Efectes especialss: Aplaudiments, brogit de gent, sirenes de vaixells, etc.

 

 

PROGRAMA ESPECIAL  “AMSTERDAM”

 

 

     Ja fa dies que ho veníem anunciat.... Ho hem dit moltes vegades.... Un cop cada quatre o cinc setmanes, l’equip d’aquest programa, se’n va de viatge...... per canviar d’horitzons...... per descobrir nous indrets...... per viure noves sensacions i experiències...

 

    I avui ens toca..... Tu la ràdio i nosaltres, serà quelcom diferent..... Si ens acompanyeu, viureu amb nosaltres una petita aventura, senzilla i apassionant....

 

    Intentarem descobrir ciutats i paisatges, a través de la música i de la veu, i procurarem crear els ambients adequats...

 

     I per fer tot això, necessitem que tu, amable oient, ens acompanyis..... comptem doncs amb, la teva presència a l’altra banda del receptor, mentre sintonitzes el 107 de la freqüència modulada, el punt exacte de ràdio Castellterçol.

 

     Ben vinguts..... Ben trobats..... Bona tarda a tothom.

 

     Hi ha moltes maneres d’anar de viatge..... per arribar al lloc que ens hem proposat, podríem fer-ho en tren, travessant gran part d’Europa..... També ho podríem fer en cotxe i per autopista arribaríem al nostre destí..... un mitjà més ràpid, però, podria ser l’avió, que ens portaria amb poc més de dues hores a l’aeroport internacional de Schiphol.....

 

      Perquè el nostre objectiu d’avui és traslladar-nos lluny d’aquí, a pocs quilòmetres del Mar del Nord, a l’alegre i festiva capital d’Holanda..... a l’ anomenada Venècia del Nord..... a la perla dels Països Baixos..... a la capital dels diamants, la porcellana, les bicicletes i les flors.... a la cosmopolita ciutat d’Amsterdam.

 

      Però com que això no és res més que un senzill programa de ràdio i només disposem de noranta minuts..... hem decidit fer-ho per un mitjà molt més rapid encara..... hem decidit fer-ho..... amb el pensament i la imaginació.

 

      I eixí, tancant els ulls i deixant-nos portar entre la realitat i la ficció..... ens trobem de sobte amb un ram de flors i unes cerveses a sobre de la taula, asseguts còmodament a la terrassa a l’aire lliure de l’hotel Apol·lo d’Amsterdam.

 

      Una il·luminació molt acurada..... banderetes de colors..... Moltes taules..... molta gent..... la temperatura força agradable i una barreja d’olor, entre tabac de pipa i cafè, s’escampa arreu..... i a voltes, aquesta olor s’esvaeix per donar pas a un altre perfum diferent..... el perfum de les flors que separen la terrassa de l’hotel on estem, del gran canal que hi ha al darrera, per sobre del qual volen gavines i més gavines i circulen vaixells i més vaixells que transporten mercaderies o bé que fan rutes turístiques per la ciutat, mostrant als seus passatgers totes les meravelles d’aquesta ciutat alegre i perfumada.

 

      A l’altra banda de l’ample canal, el museu dedicat a Vincent Van Gog..... més enllà, la zona comercial, l’anomenada Kalverstrat..... després, la plaça del Dam..... el mercat de les flors..... i tantes i tantes coses interessants..... i canals..... molts canals..... i aigua i més aigua..... i vaixells i més vaixells..... i ponts arreu..... perquè Amsterdam i Holanda en general, eés un país guanyat a pols pels holandesos..... són ells els que, segle rere segle, han anat robant al mar aquesta terra..... poc a poc..... bocí a bocí..... dia a dia..... per anar construint aquest pròsper país i aconseguir un dels nivells de vida més elevats d’Europa.

 

     Entre els holandesos hi ha una dita... ells acostumen a dir.... Déu va ser qui va crear el món,  però Holanda....  Holanda l’hem creada nosaltres.

 

     Però, mentre estem aquí, en aquesta hora tranquil·la de la tarda..... la música que fins ara en acompanyava pels altaveus instal·lats a la terrassa de l’hotel, es va apagant.....  aquí es fa fosc abans, ja que estem molt cap al nord i el sol ja fa estona que s’ha amagat tímidament darrera les teulades vermelles de les cases del fons i la tarda comença a convertir-se a vespre..... i és en aquest precís moment que un conjunt musical s’està situant en una plataforma, per sobre de l’aigua del canal i comença la seva actuació..... nosaltres, com un holandès més, parem atenció i escoltem les seves músiques tradicionals, mentre brindem amb la gerra de cervesa aixecada..... tal com ho fa l’altra gent.

 

     Cinta.....

 

     Digue’m Josep.

 

     Saps que és molt divertit Amsterdam.... M’agrada aquest ambient!

 

      Sí, però, vols dir que cada dia pots trobar un grup musical que ho faci tant be?..... A mi aquestes musiques popular i tradicionals m’encanten..... en certa manera reflecteixen la manera de ser de la gent del país i tenen un no sé que d’especial..... m’hi estaria més estona..... llàstima que ja estan acabant.

 

      A mi també m’ha agradat..... escolta...  pensava que aprofitant que fa bon temps i que encara no és molt tard.... ¿Per què no fem un passeig pel costat d’aquest canal?

 

     Sí... sí.....  i podríem anar a peu fins el centre..... ¿Què et sembla?

 

     Mira..... passarem per aquell pont que travessa el canal cap aquell passeig d’arbres de l’altra banda....

 

     Doncs em sembla molt bé..... no sempre es te l’ocasió de passejar un cap vespre de dissabte pels carrers pintorescos i romàntics d’una ciutat com aquesta..... és curiós..... sense ni adonar-te’n, passes d’un ambient bulliciós i festiu, a un altre de tranquil i relaxant..... T’has adonat com aquí l’antic i el modern combina d’una manera molt especial ?

 

     I la gent, encantadora.... sembla estrany que aquest lloc que no fa més de cinc- cents anys no era res més que un petit poble de pescadors..... hagi esdevingut una ciutat tan important i tan bonica i que, a més, avui dia, sigui la capital d’Holanda.

 

     Amsterdam té aquesta construcció de cases d’obra vermella. La tonalitat vermellosa és una de les característiques de la ciutat..... mira..... Qué me’n dius?  Ja fa estona que és fosc i en canvi, ningú no tira les persianes cap avall..... sembla que tothom vulgui presumir i ensenyar casa seva per dintre a la gent que passem pel carrer. Veus aquesta família.... estan sopant tranquil·lament i no els importa gens que nosaltres des del carrer els estiguem mirant.

 

     I eixí per tot arreu..... des de fora, mires a dins de les cases com si miressis aparadors..... mira aquesta quin goig que fa..... com deuen fer-ho per tenir unes plantes i unes flors tant boniques?

 

      Uf...... saps què et dic..... que fa molta estona que caminem i que això de caminar també cansa..... per què no aprofitem aquest banc que sembla posat expressament per a nosaltres?

 

      Descansarem una mica i esperarem que passi un vaixell dels que fan recorreguts turístics per la ciutat, aprofitarem per fer un bon passeig.  Podríem situar-nos a coberta  i de ben segur que també estarem acompanyats per la música..... que et sembla?

 

    Em sembla..... extraordinari.

 

    Mira, el vaixell ja arriba..... pararà aquí al davant, ja ho veuràs.

 

     Doncs no hi va pas molta gent..... jo em pensava que aniria més ple.

 

     Millor, eixí estarem més tranquils..... almenys podrem triar el lloc.

 

     Pugem-hi?..... ai....... la sabata,   ¡ se’m ha enganxat la sabata !

 

     Cinta... T’ajudo?

 

     No, no cal......  no ha estat res....  ja està...... anem cap el darrera?

 

     Tria on més t’agradi..... mira, allà pot ser un bon lloc..... segur que podrem gaudir d’unes vistes magnifiques de la ciutat.

 

      El vaixell és una manera molt superficial de visitar aquesta ciutat, però degut a la manca de temps, no podem fer-ho d’altra manera..... i Déu n´hi do de les coses que hem vist..... El barri històric de Koepel..... L’Estació Central..... el canal Amster..... el Singel..... El de Herrengracht..... el Palau Reial..... el Rilksmuseum..... la plaça Rembrandt..... la casa d’Anna Frank..... la Kalverstrat..... la Torre de la Moneda..... el mercat de les flors....

 

      A mi, el que més em crida l’atenció és la gran quantitat de vaixell amarrats al costat dels canals i que pel que es veu, molts d’ells serveixen de vivenda..... trobo que és una manera molt original de viure....

 

     Sí, però això es veu que's típic d’aquesta ciutat..... aquí comprar un pis es caríssim i per això hi ha molta gent que troba aquesta solució..... és com comprar una “roulotte” i quedar-s’hi a viure tot l’any.... Es veu que son mes de quatre mil les famílies que viuen així.

 

    Mira..... ja estem arribant al port..... sents la sirena d’un vaixell?  Ja comencen a caure gotes..... fixa’t quin moviment mes important..... certament, aquest és el port d’aigua dolça més gran del món.

 

      Vols dir que no caldrà estendre el paraigües..... aquesta pluja fina, tant típica dels països del nord..... poc a poc, sempre t’acaba mullant.

 

      Estendré el meu..... no és gaire gran..... però si ens acostem una mica..... també ens pot solucionar el problema..... ja ho veuràs.

 

     M’agrada Amsterdam..... encara que plogui..... els canals..... les avingudes..... les flors..... la gent..... la música..... i fins i tot la pluja.... i els paraigües petits també, què carai.

 

     Aquesta és una manera molt romàntica de visitar aquesta ciutat.... i això no passa cada dia.

 

     Saps que ens hem descuidat de comprar un record?.... tornarem sense cap molí de vent en miniatura.... ni cap parell d’esclops.... ni porcellana de Delft, ni tant sols un ram de tulipes.

 

     A mi també m’hauria agradat emportar-me’n un bon record....

 

     Cinta, vols dir que encara no hi som a temps?.... acosta’t una miqueta.... així.... em deixes que et digui un cosa a cau d’orella?........ Cinta.... cada vegada m’agraden més els paraigües petits!

 

       Música de la sintonia per acabar el programa, acomiadament dels oients.

 

       

 

Escribir comentario

Comentarios: 23
  • #1

    Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)

    Trobo molt interessant la teua pàgina web.

  • #2

    Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)

    Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.

    Salutacions des de Bagà, Josep.

  • #3

    Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)

    Impresionant! Volem més textos! :)

  • #4

    Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)

    M'agraden les històries i la manera d'explicarles

  • #5

    Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)

    Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!

  • #6

    Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)

    Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!

    Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.

  • #7

    Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)

    Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D

    M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?

  • #8

    Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)

    UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
    El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable

  • #9

    Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)

    vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat

    FELICTATS!

  • #10

    Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)

    Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
    Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.

  • #11

    Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)

    Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable

  • #12

    Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)

    Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!

  • #13

    Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)

    Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!

    Pau

  • #14

    Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)

    Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.

  • #15

    arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)


    He trubat la pagina web i m,ha encantat
    Felicitats, no deixis d´ëscriure.

  • #16

    Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)

    Hola Josep,
    després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!

  • #17

    carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)

    He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
    Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
    Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
    Molt bons records.
    Grácies, Josep

  • #18

    Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)

    Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!

  • #19

    arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)

    Aquestas emisions de "radioi
    "et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.

  • #20

    Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)

    No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!

  • #21

    Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)

    Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.

  • #22

    Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)

    Sr Girbau!!
    He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
    Àlex (Sant Feliu de Codines)

  • #23

    arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)


    Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
    Es reviure un somni.
    Felicitats.




    ...